Un telecadira és bàsicament un cable d'acer en llaç amb una politja gran a cada extrem (les rodes). Els portadors (les cadires) es pengen del cable i es mantenen al seu lloc amb una agafada mecànica.L'adherència funciona de manera similar a un vici i s'estreny al voltant del cable per evitar que la cadira llisqui cap enrere.Una cadira llisca una mica cap enrere cada temporada, per això sovint es pinten línies al cable. La marca de pintura proporciona al mecànic de l'ascensor un indicador visual de fins a quin punt s'ha mogut la cadira. No us preocupeu si la marca de pintura està lluny, les cadires sovint es mouen cada poques temporades per garantir un desgast uniforme del cable.
Una sèrie de torres formen la línia i eviten que el cable caigui a terra.Les torres s'instal·len amb una grua o un helicòpter depenent del pressupost, el terreny i el temps. Les torres estan rematades amb braços creuats que subjecten uns conjunts de rodes anomenades garbes. El cable pot anar per sobre o per sota dels conjunts de la polea. A la gran majoria de torres, el cable viatja per sobre de les polees, les excepcions són quan l'ascensor està a punt de pujar una secció més pronunciada, viatjar per sota afegeix tensió al cable que li permet aconseguir un angle més dràstic.
Aleshores, què fa que la gran roda giri? Avui en dia, la majoria d'ascensors funcionen amb motors elèctrics, però tenen una unitat auxiliar dièsel. La Single Chair solia funcionar exclusivament amb gasoil fins que es va renovar completament l'any 2007. Els motors elèctrics actuals són més nets i més econòmics que els seus homòlegs dièsel. Si escolteu un motor en marxa, és probable que l'ascensor funcioni amb un dièsel de reserva per algun motiu. El motor es pot situar a la part superior o inferior de l'ascensor, segons el consell de l'enginyer.
Què impedeix que el cable vagi massa fluix? En ascensors més antics, un gran contrapès proporciona tensió a una de les rodes grans, assegurant que el cable es mantingui tens. Els ascensors més nous utilitzen tensió hidràulica (amortidors gegants) per permetre un ajust més fàcil i una millor qualitat de conducció.
Tots sabem que les cadires desmuntables d'alta velocitat són molt més ràpides i, com el seu nom indica, la cadira "se desenganxa" del cable. De fet, les cadires d'alta velocitat són 2,4 vegades més ràpides que les cadires d'adherència fixa. Aquestes cadires desmuntables solen viatjar a 1.200 peus/min (14 mph, 22 km/h, 6 m/s), mentre que les cadires d'adherència fixe solen viatjar a 500 peus/min (6 mph, 9 km/h, 2,5 m/s). . En teoria, una cadira d'adherència fixa es pot moure igual de ràpid. Tanmateix, pujar i baixar a 14 mph pot ser extremadament dolorós i incòmode.
Les cadires desmuntables d'alta velocitat funcionen com les cadires d'adherència fixa, amb una excepció clau. Els desmuntables d'alta velocitat disposen d'un mecanisme d'adherència que permet alliberar la cadira del cable a l'estació de càrrega i descàrrega. El cable continua circulant a una velocitat més ràpida mentre els passatgers es carreguen i descarreguen a una velocitat fàcil i lenta, reduint el nombre de vegades que l'ascensor ha d'aturar-se.
Deslligar-se o no deslligar-se? Hi ha moltes raons per les quals els tradicionalistes afavoreixen les agafades fixes. Els ascensors d'adherència fixes són ideals per al servei de terrenys accidentats que no requereixen les capacitats d'un ascensor d'alta velocitat. Ofereixen més temps de recuperació i molt de temps per xerrar amb els veïns, gaudir d'una beguda o qualsevol altra cosa que us convingui. El més important és que la pols no es va localitzar tan ràpidament.
A Occident, els desmuntables són una delícia perquè hi ha més superfície disponible per als esquiadors. Els dissenyadors de les estacions a l'est han de considerar acuradament on es col·loquen els desmuntables i com afecten el trànsit dels esquiadors. Els desmuntables també ajuden a portar els nous esquiadors als remuntadors més ràpidament perquè la càrrega i descàrrega està gairebé parada.